Corrent continu o corrent altern

A finals del segle XIX hi havia dues tendències: Edison defensava la distribució d’electricitat en corrent continu mentre que Tesla defensava el corrent altern. Edison es basava en que el corrent altern era més perillós (risc d’electrocució) que el corrent continu. Tesla argumentava que el corrent altern permetia l’ús dels transformadors per variar el nivell de tensió i poder així transportar l’energia a més distància. No cal dir que al final va guanyar Tesla i, com a conseqüència, l’electricitat es transporta i distribueix en corrent altern i s’utilitzen transformadors per variar la tensió.

Cal tenir present, però, que en corrent continu les línies són més compactes i tenen menys pèrdues. Ara que l’electrònica de potència permet convertir corrent altern en continu i a la inversa amb relativa facilitat, en linies que tenen distàncies molt llargues sovint es tria l’opció de fer-les en corrent continu. Quan es fa això, cal tenir presents certes qüestions:

  • El flux d’energia a la línia de corrent continu és controlable; en les de corrent altern no.
  • A cada punt on ens volem connectar a la línia de corrent continu cal un convertidor relativament car, per tant només surt a compte si les distàncies són llargues i ens hi connectem en molt pocs punts (normalment dos o tres).
  • Si la línia de corrent continu interconnecta dues xarxes de corrent altern es perd la sincronització entre elles de manera que les freqüències no tenen perquè coincidir. Això és bo quan es vol interconnectar xarxes de freqüències diferents però no és convenient si es vol una xarxa robusta amb una freqüència pràcticament constant.
This entry was posted in Transport i distribució d'energia. Bookmark the permalink.

Leave a Reply